SARRIERA
 
Català. D'or, una muntanya de azur flordelisado, carregat de dos pals de plata onejats. [I. Tamburini]. [1] 

Català. D'or, una muntanya flordelisado de azur, carregat de dos pals onejats de plata. “Són conseller de bartha enlany. m.ccLx. i fong
segõ.” (Traducció: Va ser segon Conseller de Barcelona l'any 1260) [B. de Llupià, ms] [B. Mestre, ms] [J. R. Vila, ms] [J. del Corral]. 

Català. De gules, tres veneres de plata, ben ordenades. [Ms 450]. 

Català. Partit: 1º, vermell amb les cadenes de Navarra d'or; 2º, partit amb les d'Aragó i àguiles negres en camp de plata. A baix, faixa de vermell amb roel de plata i una flor de lis blava. [J. del Corral]. 

Català. Semipartido i tallat: 1º, de gules les cadenes de Navarra recrucetadas, d'or; 2º, cuartelado en sotuer: 1º i 4º, d'or, quatre pals de gules; 2º i 3º, de gules, un roel de plata. [Ms 450]. 

Català. D'or, una muntanya flordelisado de azur, ficat al llit d'una mitra i d'un bàcul de bisbe de ... “Aquestes es veuen en un arc del pati del castell de Vilasacra.” 

Català. ­ D'or, una muntanya de azur flordelisado, carregat de dos pals de plata onejats. “Es veuen aquestes armes al castell de Ullpallach, any de 1533 i en un pal·li i [...] de la igª de Vilasacra.” = “i a l'en un bell aqueducto q. va de la torre Gironella a la casa del Cde. de Solterra a Girona.” “Vila trahe les mateixes armes en dos escuts l'un de vullpalach, i l'altre es sarriera de gerona i aunq. van ser dues cases diferents eren branques d'un mateix tronc que van tornar a unir-se despues en la de gerona, en algun temps es van dir Riera i al presti. Sarriera com es veuen en el llibre verd de l'arxiu Episcopal de Girona.” [Ms B-87]. 

Català. D'or, una muntanya de azur sumat d'una flor de lis del mateix color; al peu de la muntanya corre un riu de azur i plata. [Fr. Domènech i Roura] [A.A. G. Carrafa]. 

Català. D'or, una muntanya de azur sumat d'una flor de lis del mateix color, al peu de la muntanya corre un riu. [A. G. Garraffa]. (V. Zarriera).
 
 
Blasó dels Sarriera, segons la descripció que "Armorial Català", Steve Tamburino. S. XV
 
 
Lauda sepulcral de la família Sarriera, de Girona. Claustre de la catedral de Girona. S. XVI
 
 
Rajola amb les armes dels Sarriera amb la llegenda "Ego - Sum - Qui- Pecavi - 1533. (Jo sóc qui va pecar). Poden apreciar-se les armes dels Biure i Sarroca. Museu d'Art de Girona. (Foto cedida per Fco. Lerena Aracil).
 
[1] La casa de Barcelona, estuvo situada en la plaza Santa Ana, denominada así antiguamente, hoy Portal de l’Angel. Amplio caserón de tres plantas, con amplias ventanas y balcones del siglo XVII. (V. Solterra).
 
 

Rajola con el blasón de los Sarriera, expuesto en el Museu d'Art de Girona. S. XVI. (Foto cedida: Fco. Lerena Aracil).